Sobre la producció tradicional i el producte ecològic hi ha molts mites.
Vegem alguns:
-Són cars: el producte ecològic ha de ser de proximitat i de temporada, per la qual cosa garantirà que no ha recorregut llargues distàncies per arribar a la botiga.
Així, es redueixen els intermediaris i costos de distribució, que
encareixen el producte. A més, si es fa així, el productor pot cobrar més pel
seu treball.
-Danyen l’entorn: es diu que l’alimentació ecològica requereix una agricultura tan agressiva com l’agricultura industrial. Existeixen mètodes d’agricultura, com la permacultura, que treballen amb i no contra la natura i, en qualsevol cas, sempre es minimitza l’impacte i es respecta l’equilibri del substrat. Se li enriqueix, no se li esterilitza.
-Es fan servir pesticides: una acusació molt recurrent és que
l’agricultura ecològica no és tan “natural” com diem perquè usa pesticides i
fertilitzants. És un error de concepte. Tot i que existeixen formes
d’agricultura orgànica sense additius, en la majoria dels cultius ecològics
s’usen pesticides o adobs. La diferència està en que no són químics de síntesi.
Una cosa és fumigar camps amb perillosos productes químics artificials i una
altra cosa és fumigar amb químics naturals o abonar amb matèria orgànica, en
les quantitats justes i limitant, al màxim l’impacte.
-És només una moda: les modes són transitòries. L’ecologia porta aquí dècades. Està per quedar-se, té legislació en tots els nivells i els seus principis s’apliquen en tots els sectors de consum i producció. Consumir menys i millor i reduir l’impacte són realitats quotidianes, no un caprici.
-És cosa d’uns quants: malgrat el que s’ha dit sobre el mite de la moda, hi ha qui creu que és una cosa que només interessa als directament implicats. Fins i tot, pensant només en l’agricultura ecològica, veurem que és un negoci en auge, professionalitzat i que implica a desenes de milers de persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada